Assessors
En aquests moments hi ha dos corrents a Europa amb dos models de pensament oposats des de la perspectiva econòmica. D’una banda, els qui defensen el model de retallades constants i de reducció del dèficit i del deute.
En aquests moments hi ha dos corrents a Europa amb dos models de pensament oposats des de la perspectiva econòmica. D’una banda, els qui defensen el model de retallades constants i de reducció del dèficit i del deute. De l’altra, els qui, com a conseqüència del cansament i de la duresa amb la que molts estan vivint l’ajustament, ofereixen una sortida que representa en la pràctica donar un tomb cap a un model amb més presència de la iniciativa pública, amb més impostos i més despesa pública. Però, des del punt de vista de Cecot, ni una ni l’altra són sortides reals per encarar la recuperació econòmica.
Ens trobem amb un endeutament públic molt alt i creixent, degut als dèficits generats en els darrers anys i per la despesa i inversió compromesa que s’ha de pagar, més els seus interessos. Alhora s’ha anat assumint una part significativa del deute de les entitats financeres insolvents, les caixes d’estalvi. Dèficits provocats per dues raons: per l’irreflexiu creixement de la despesa i la inversió públiques dels darrers anys i per la baixada de la recaptació impositiva, producte del descens de l’activitat econòmica, finançat en part amb ingressos que havien d’haver estat considerats com atípics i no recurrents. Addicionalment amb l’increment d’aturats, és a dir, persones que deixen de contribuir per passar a ser receptors nets. Cal afegir que el sector financer privat també està molt endeutat i, per tant, utilitza tots els recursos que té per a reduir el seu propi palanquejament.
- 1
- 2
- 3
Publicat el 19 Maig 2014
Discurs del Sr. Toni Palet, del dia 15 de maig en el decurs de la celebració del Centenari del Gremi de la Construcció del Vallès
Honorable Sr. Felip Puig, conseller d'empresa i ocupació de la Generalitat de Catalunya Sra. Carme Labòria , tinenta alcalde de l'àrea de planificació urbanística i territori de l'ajuntament de Terrassa.
Sr. Antoni Abad, president de la Cecot.
Alcaldes de Vacarisses i Sant Llorenç Savall.
Alcaldessa de Matadepera .
Presidents de Gremis i associacions , membres de junta, companys i amics , benvinguts tots al centenari del gremi de la construcció del Vallès .
Vull començar la meva intervenció amb unes paraules que Víctor Hugo va dir en un moment de la seva vida..." el futur te molts noms, pels dèbils és l'inassolible, pels temorosos el desconegut i pels valents... l'oportunitat"... amb aquestes paraules vull agrair a Bartolomé Amat, Jaume Almirall, Pablo Sabanés, Josep Domènec, Jaume Comerma, Juan Llach, Enric Domènec, Antoni Piqué, Jaume Quera, Estanislau Moliner, Domingo Segués, Joan Mora, Josep Quera, Carles Termes, i a totes les seves juntes que ens han precedit, la dedicació personal que van mostrar per tirar endavant el gremi durant aquests primers 100 anys de vida. Gràcies a tots ells per la seva visió i valentia ,i per donar-nos l'oportunitat de gaudir d'aquest centenari.
També vull citar en Salvador Dalí, hi ha una frase que sempre m'ha impactat:" qui vulgui interessar als altres, els ha de provocar". Doncs bé, avui, amb el vostre permís, provocaré als banquers, als polítics i per últim als socis.
En primer lloc, vull aconsellar als banquers que facin el seu ofici, què és guardar i deixar calers. I els demano que tornin a donar crèdit per impulsar el sector de la construcció. Que no els hi passi com a la premsa, que desitjava veure sang en el sector i no van ser conscients que en realitat vivien,bona part,gràcies als constructors ,promotors i finques,que omplien els seus diaris amb publicitat.
Als banquers que van tancar l'aixeta a tantes empreses de construcció, moltes vegades per fer-se amb els seus actius immobiliaris, doncs molt bé... ara ja els tenen! Però, que sàpiguen que el que no han venut a data d'avui, no crec que ningú els hi compri al preu que s'ho varen quedar.
Els bancs no sempre ."...... No sempre han fet les coses com els empresaris de la construcció ens mereixem.
Per cert al Gremi tenim un llistat de grans professionals per fer tasques d'enderrocament, a bon preu!
Als polítics... què he de dir als polítics! Mireu, el sector de la construcció, us agradi o no, genera directa i indirectament més llocs de treball que qualsevol altre sector. Si treballéssim conjuntament en els projectes de la ciutat i del país, en els quals tinguin cabuda les petites empreses, ens en sortiríem molt bé... Segur que sí! No penseu que la crisi del nostre sector es deu només a la falta de crèdit o a l'estoc d'habitatge. És conseqüència directa de la manca d'obra pública i la falta de planificació per part de l'administració. I aquests factors són fins i tot més importants que la falta de crèdit o l'estoc per explicar la crisis actual.
Com a exemple, només us diré que al FEIL I i II i el posterior FEOS es van destinar a moltes actuacions que no eren prioritàries per a la ciutat, com la de col•locar gespa artificial als camps de futbol ... Perdoneu, però no! No es va actuar correctament! En tot això va haver-hi molta improvisació , gens de planificació i encara menys col•laboració amb els diferents gremis. Fem projectes a data d'avui sense escoltar les necessitats i l'experiència del sector.
I si parlem de l'atur, he de recordar-vos que heu de pensar més en les petites empreses i els autònoms, i heu de pensar en iniciatives per què la contractació sigui més beneficiosa per a aquestes pimes, preparant petits projectes dins dels pressupostos per donar-los treball. Només que la meitat dels autònoms i pimes del nostre país poguessin accedir a una obra petita, i haguessin de contractar com a mínim un treballador, l'atur disminuiria ràpidament! Puc dir que a data d'avui l'ajuntament de Terrassa i Rubi ja ho estan fent i vull agrair la predisposició per aquesta iniciativa.
Als socis... Què us haig de dir... Sou l'ànima del Gremi! Només us diré que hem de seguir endavant! El nostre Gremi aquest any fa 100 anys, però el nostre ofici, potser, és el segon més vell del món!
Penseu que per molta tecnologia que hi hagi, les mans d'un bon paleta sempre seran necessàries a l'obra, nosaltres per desgràcia o mala informació som els actors desconeguts d'obra, uns actors a l'ombra, l'arquitecte fa els planells, que com diem sempre sobre el paper tot s'aguanta, però el dia a dia a l'obra és nostre , i l'obra puja i s'acaba ,però com sempre els mèrits son dels altres, però l'orgull de la feina ben feta sempre serà nostra , i quan passem per davant de l' obra feta , sempre diem amb orgull , aquesta la he fet jo.
Però us vull parlar d'un objectiu que ara ja es una realitat. Fa més d'onze anys que la junta i jo vam començar a caminar junts, i una de les primeres accions importants que volíem dur a terme era la de fer realitat una planta de gestió de residus procedents de l'obra. No podíem seguir omplint forats, era una mala herència per als nostres fills i d'això tots n'estàvem convençuts! Doncs bé, després d'onze anys, tot arriba, i precisament és una de les últimes fites aconseguides per la junta. La Planta ja funciona i està preparada per donar servei al sector, beneficiant a tots els socis.
El nostre Gremi ha de treballar conjuntament amb els altres gremis de la construccio i d'altres sectors, només si anem tots junts arribarem a bon port. També hem de treballar perquè el Gremi estigui representat en els màxims òrgans de Govern, se'ns ha d'escoltar, la nostra experiència és la que ens donarà una nova oportunitat per tirar endavant el nostre sector. També crec què és molt important i necessari que donem la nostra visió en tot allò que està passant al nostre voltant. Em refereixo concretament al dret a decidir. Els empresaris no hem de tenir por als canvis, al contrari, hem de fer-los possibles, hem de participar en aquest procés i ajudar a que les coses canviïn.
Vull acabar amb unes paraules del President Macià, en un discurs que va fer el 6 de juliol del 1931 a Terrassa. Les he triat perquè, tot i que han passat més de 80 anys, sembla que res hagi canviat. Us les diré en dues parts:
A la primera diu: "Volem també que la nostra legislació obrera sigui a Catalunya, nosaltres coneixem les nostres aspiracions i necessitats, si hem d'anar a Madrid no resoldrem rés" A data d'avui encara es negocien els convenis laborals del sector de la construcció de tot Espanya a Madrid, i estaran d'acord amb mi, que els salaris, horaris, dietes i desplaçaments no són els mateixos a Catalunya que, amb tots els meus respectes, a Andalusia. Sovint les empreses catalanes són les més mal parades. Per desgràcia, després de 80 anys... President Macià, encara anem a Madrid!
I la segona part de les seves paraules deien : "Jo per la meva edat i posició, no tinc altra ambició que el bé de Catalunya a tots els ciutadans, patrons i obrers, de totes les classes socials, des del més humil al de més alta posició, què és precís que tots els catalans declarin amb llur vot que volem l'Estatut de Catalunya" Com ja sabeu, ara com abans, sempre que han pogut ens han negat el nostre dret a decidir.
Mireu, aquí al meu costat hi ha el pendó del Gremi, a dalt hi ha una paleta que té una inscripció, que diu:
Gremio de Maestros Albañiles
A la festividad de su Santo Patrón San Antonio de Padua Junio 1939 Año de la Victoria
A mi m'agradaria que a partir d'ara també hagués una estrella que tingués la inscripció 2014 l'any del Centenari i del Dret a Decidir.
Molt bé amics, aquest és el centenari de tots...gaudim-ne!
Moltes gràcies!!
Honorable Sr. Felip Puig, conseller d'empresa i ocupació de la Generalitat de Catalunya Sra. Carme Labòria , tinenta alcalde de l'àrea de planificació urbanística i territori de l'ajuntament de Terrassa.
Sr. Antoni Abad, president de la Cecot.
Alcaldes de Vacarisses i Sant Llorenç Savall.
Alcaldessa de Matadepera .
Presidents de Gremis i associacions , membres de junta, companys i amics , benvinguts tots al centenari del gremi de la construcció del Vallès .
Vull començar la meva intervenció amb unes paraules que Víctor Hugo va dir en un moment de la seva vida..." el futur te molts noms, pels dèbils és l'inassolible, pels temorosos el desconegut i pels valents... l'oportunitat"... amb aquestes paraules vull agrair a Bartolomé Amat, Jaume Almirall, Pablo Sabanés, Josep Domènec, Jaume Comerma, Juan Llach, Enric Domènec, Antoni Piqué, Jaume Quera, Estanislau Moliner, Domingo Segués, Joan Mora, Josep Quera, Carles Termes, i a totes les seves juntes que ens han precedit, la dedicació personal que van mostrar per tirar endavant el gremi durant aquests primers 100 anys de vida. Gràcies a tots ells per la seva visió i valentia ,i per donar-nos l'oportunitat de gaudir d'aquest centenari.
També vull citar en Salvador Dalí, hi ha una frase que sempre m'ha impactat:" qui vulgui interessar als altres, els ha de provocar". Doncs bé, avui, amb el vostre permís, provocaré als banquers, als polítics i per últim als socis.
En primer lloc, vull aconsellar als banquers que facin el seu ofici, què és guardar i deixar calers. I els demano que tornin a donar crèdit per impulsar el sector de la construcció. Que no els hi passi com a la premsa, que desitjava veure sang en el sector i no van ser conscients que en realitat vivien,bona part,gràcies als constructors ,promotors i finques,que omplien els seus diaris amb publicitat.
Als banquers que van tancar l'aixeta a tantes empreses de construcció, moltes vegades per fer-se amb els seus actius immobiliaris, doncs molt bé... ara ja els tenen! Però, que sàpiguen que el que no han venut a data d'avui, no crec que ningú els hi compri al preu que s'ho varen quedar.
Els bancs no sempre ."...... No sempre han fet les coses com els empresaris de la construcció ens mereixem.
Per cert al Gremi tenim un llistat de grans professionals per fer tasques d'enderrocament, a bon preu!
Als polítics... què he de dir als polítics! Mireu, el sector de la construcció, us agradi o no, genera directa i indirectament més llocs de treball que qualsevol altre sector. Si treballéssim conjuntament en els projectes de la ciutat i del país, en els quals tinguin cabuda les petites empreses, ens en sortiríem molt bé... Segur que sí! No penseu que la crisi del nostre sector es deu només a la falta de crèdit o a l'estoc d'habitatge. És conseqüència directa de la manca d'obra pública i la falta de planificació per part de l'administració. I aquests factors són fins i tot més importants que la falta de crèdit o l'estoc per explicar la crisis actual.
Com a exemple, només us diré que al FEIL I i II i el posterior FEOS es van destinar a moltes actuacions que no eren prioritàries per a la ciutat, com la de col•locar gespa artificial als camps de futbol ... Perdoneu, però no! No es va actuar correctament! En tot això va haver-hi molta improvisació , gens de planificació i encara menys col•laboració amb els diferents gremis. Fem projectes a data d'avui sense escoltar les necessitats i l'experiència del sector.
I si parlem de l'atur, he de recordar-vos que heu de pensar més en les petites empreses i els autònoms, i heu de pensar en iniciatives per què la contractació sigui més beneficiosa per a aquestes pimes, preparant petits projectes dins dels pressupostos per donar-los treball. Només que la meitat dels autònoms i pimes del nostre país poguessin accedir a una obra petita, i haguessin de contractar com a mínim un treballador, l'atur disminuiria ràpidament! Puc dir que a data d'avui l'ajuntament de Terrassa i Rubi ja ho estan fent i vull agrair la predisposició per aquesta iniciativa.
Als socis... Què us haig de dir... Sou l'ànima del Gremi! Només us diré que hem de seguir endavant! El nostre Gremi aquest any fa 100 anys, però el nostre ofici, potser, és el segon més vell del món!
Penseu que per molta tecnologia que hi hagi, les mans d'un bon paleta sempre seran necessàries a l'obra, nosaltres per desgràcia o mala informació som els actors desconeguts d'obra, uns actors a l'ombra, l'arquitecte fa els planells, que com diem sempre sobre el paper tot s'aguanta, però el dia a dia a l'obra és nostre , i l'obra puja i s'acaba ,però com sempre els mèrits son dels altres, però l'orgull de la feina ben feta sempre serà nostra , i quan passem per davant de l' obra feta , sempre diem amb orgull , aquesta la he fet jo.
Però us vull parlar d'un objectiu que ara ja es una realitat. Fa més d'onze anys que la junta i jo vam començar a caminar junts, i una de les primeres accions importants que volíem dur a terme era la de fer realitat una planta de gestió de residus procedents de l'obra. No podíem seguir omplint forats, era una mala herència per als nostres fills i d'això tots n'estàvem convençuts! Doncs bé, després d'onze anys, tot arriba, i precisament és una de les últimes fites aconseguides per la junta. La Planta ja funciona i està preparada per donar servei al sector, beneficiant a tots els socis.
El nostre Gremi ha de treballar conjuntament amb els altres gremis de la construccio i d'altres sectors, només si anem tots junts arribarem a bon port. També hem de treballar perquè el Gremi estigui representat en els màxims òrgans de Govern, se'ns ha d'escoltar, la nostra experiència és la que ens donarà una nova oportunitat per tirar endavant el nostre sector. També crec què és molt important i necessari que donem la nostra visió en tot allò que està passant al nostre voltant. Em refereixo concretament al dret a decidir. Els empresaris no hem de tenir por als canvis, al contrari, hem de fer-los possibles, hem de participar en aquest procés i ajudar a que les coses canviïn.
Vull acabar amb unes paraules del President Macià, en un discurs que va fer el 6 de juliol del 1931 a Terrassa. Les he triat perquè, tot i que han passat més de 80 anys, sembla que res hagi canviat. Us les diré en dues parts:
A la primera diu: "Volem també que la nostra legislació obrera sigui a Catalunya, nosaltres coneixem les nostres aspiracions i necessitats, si hem d'anar a Madrid no resoldrem rés" A data d'avui encara es negocien els convenis laborals del sector de la construcció de tot Espanya a Madrid, i estaran d'acord amb mi, que els salaris, horaris, dietes i desplaçaments no són els mateixos a Catalunya que, amb tots els meus respectes, a Andalusia. Sovint les empreses catalanes són les més mal parades. Per desgràcia, després de 80 anys... President Macià, encara anem a Madrid!
I la segona part de les seves paraules deien : "Jo per la meva edat i posició, no tinc altra ambició que el bé de Catalunya a tots els ciutadans, patrons i obrers, de totes les classes socials, des del més humil al de més alta posició, què és precís que tots els catalans declarin amb llur vot que volem l'Estatut de Catalunya" Com ja sabeu, ara com abans, sempre que han pogut ens han negat el nostre dret a decidir.
Mireu, aquí al meu costat hi ha el pendó del Gremi, a dalt hi ha una paleta que té una inscripció, que diu:
Gremio de Maestros Albañiles
A la festividad de su Santo Patrón San Antonio de Padua Junio 1939 Año de la Victoria
A mi m'agradaria que a partir d'ara també hagués una estrella que tingués la inscripció 2014 l'any del Centenari i del Dret a Decidir.
Molt bé amics, aquest és el centenari de tots...gaudim-ne!
Moltes gràcies!!
