Procediment bàsic per a la certificació energètica dels edificis

Us informem que ha entrat en vigor el Reial decret 390/2021, d’1 de juny, pel qual s’aprova el procediment bàsic per a la certificació de l’eficiència energètica dels edificis. ​La norma estableix la metodologia i definicions tècniques per al càlcul de la qualificació energètica i actualitza les obligacions dels promotors i propietaris quant a les característiques tècniques que han de complir els immobles en matèria de certificació energètica.  

Aquest canvi normatiu actualitza les condicions tècniques i administratives del procés per a la certificació energètica dels edificis i respon a l’adequació de la normativa a les necessitats i reptes adquirits per a aconseguir l’objectiu de descarbonització a 2050. A més, fixa el contingut mínim del certificat d’eficiència energètica i les condicions per a obtenir l’etiqueta d’eficiència energètica dels edificis.  

Àmbit d’aplicació
Aquest procediment bàsic per a la certificació de l’eficiència energètica dels edificis amplia el nombre d’edificis que han de disposar de la certificació. D’aquesta manera aquest Reial decret és aplicable a:
Edificis de nova construcció.
– Edificis o parts d’edificis existents que es venguin o lloguin a un nou arrendatari.
– Edificis o parts d’edificis pertanyents o ocupats per una administració pública, amb una superfície útil total superior a 250 m².
– Edificis o parts d’edificis en els quals es realitzin reformes o ampliacions que compleixin algun dels següents suposats:
– Substitució, instal·lació o renovació de les instal·lacions tèrmiques tal que necessiti la realització o modificació d’un projecte d’instal·lacions tèrmiques, d’acord amb el que s’estableix en l’article 15 del RITE.
– Intervenció en més del 25% de la superfície total de l’envolupant tèrmica final de l’edifici.
– Ampliació en la qual s’incrementi més d’un 10% la superfície o el volum construït de la unitat o unitats d’ús sobre les quals s’intervingui, quan la superfície útil total ampliada superi els 50 m².
– Edificis o parts d’edificis amb una superfície útil total superior a 500 m² i destinats a un ús administratiu, sanitari comercial, residencial públic, docent, cultural, recreatiu, logístic, esportiu, de culte o de la restauració.
Edificis que hagin de realitzar obligatòriament la Inspecció Tècnica de l’Edifici​.

S’exclouen de l’àmbit d’aplicació:
Edificis protegits oficialment per ser part d’un entorn declarat o a raó del seu particular valor arquitectònic o històric, sempre que qualsevol actuació de millora de l’eficiència energètica alterés de manera inacceptable el seu caràcter o aspecte, sent l’autoritat que dicta la protecció oficial qui determini els elements inalterables.
Construccions provisionals amb un termini previst d’utilització igual o inferior a dos anys.
Edificis industrials, de la defensa i agrícoles no residencials, o parts d’aquests, de baixa demanda energètica.
Edificis independents, és a dir, que no estiguin en contacte amb altres edificis i amb una superfície útil total inferior a 50 m².
Edificis que es comprin per a la seva demolició o per a la realització de les reformes definides en l’apartat d) de l’article 3.1.

Validesa, renovació i actualització del certificat energètic
El certificat d’eficiència energètica tindrà una validesa màxima de deu anys, excepte quan la qualificació energètica sigui G, la validesa màxima del qual serà de cinc anys.  

Entrada en vigor
Aquest Reial decret va entrar en vigor el 3 de juny de 2021 i deroga el  Reial decret 235/2013, de 5 d’abril, pel qual s’aprova el procediment bàsic per a la certificació de l’eficiència energètica dels edificis.​​

(*) Font: Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació de Barcelona