Informe anual de l’habitatge al Vallès Occidental

Des de l’Observatori del Vallès Occidental ens fan arribar l’informe que analitza els principals indicadors en matèria d’habitatge a la comarca, aportant informació específica sobre la dinàmica de construcció i del mercat immobiliari a escala local, com també sobre la problemàtica de l’accés a l’habitatge i d’exclusió residencial

Els aspectes més destacables, amb dades de l’any 2020, són:

-La pandèmia de la COVID-19 ha afectat la dinàmica de la construcció d’habitatges i el mercat immobiliari a la comarca. El deteriorament del context socioeconòmic ha accentuat les dificultats d’accés i manteniment de l’habitatge, agreujant les situacions de vulnerabilitat i exclusió residencial.

-La construcció de nous habitatges a la comarca va caure un 28,8% durant el 2020. Es van iniciar 1.574 habitatges, 637 menys que l’any 2019. Paral·lelament, es van finalitzar 1.821 habitatges, 465 més que un any abans. La finalització d’habitatges augmenta força (34,3%) tot i que amb més moderació que l’any anterior.

-El mercat immobiliari comarcal perd dinamisme en el context de crisi sanitària i socioeconòmica: la compravenda d’habitatges cau un 17% i els contractes de lloguer al voltant d’un 14%.

-El preu mitjà de compravenda va créixer un 6,3% l’any 2020 i se situa en 2.317 euros el metre quadrat. Els darrers cinc anys, el preu de compravenda s’ha incrementat prop d’un 46% a la comarca, per damunt de la pujada registrada al conjunt de Catalunya (+20,7%).

Sant Cugat del Vallès és el municipi amb el preu mitjà de compravenda més elevat (3.711 €/m2), seguit de Cerdanyola del Vallès (2.731 €/m2), Matadepera (2.716 €/m2) i Ripollet (2.545 €/m2).

-El preu de lloguer també creix (+1,9%) i arriba als 744 euros al mes de mitjana, per sobre de la mitjana catalana (734 €/mes). Els darrers cincs anys el preu del lloguer ha augmentat un 27,5% a la comarca. A Catalunya, l’increment ha estat del 23,3%.

-Els municipis de la comarca amb els lloguers més alts són Sant Cugat del Vallès (1.178 €/mes), Matadepera (1.059 €/mes), Sant Quirze del Vallès (902 €/mes) i Ullastrell (798 €/mes).

-La població resident a la comarca destina, aproximadament, el 50% dels seus ingressos a pagar el lloguer i les persones propietàries amb hipoteques hi dediquen el 29%.

-El Vallès Occidental disposa actualment de 16.946 habitatges de protecció oficial. Del total d’habitatges amb règim vigent de protecció, el 70% són de compravenda i el 28% de lloguer. Segons el règim de tinença, al voltant de la meitat (48,6%) són de promotors de caràcter públic i el 31% de privat.

-Durant el 2020 la construcció d’habitatge de protecció oficial s’ha reduït notablement a la comarca: es van iniciar 43 habitatges, un 85,3% menys que l’any anterior (-250) i s’han finalitzat 52, un 56,3% menys (-67).

Trobareu l’informe complet aquí.

1.631 millones de euros per la rehabilitació de vivendes i edificis públics

El Consell de Ministres, en la seva reunió de 13 de juliol, ha autoritzat la proposta de repartiment, en aquest exercici 2021, de 1.631 milions d’euros dels fons europeus de reconstrucció entre les Comunitats i Ciutats Autònomes de Ceuta i Melilla per a l’execució dels programes de rehabilitació residencial i d’impuls a la rehabilitació d’edificis públics (PIREP) del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència (PRTR).

L’acord de Consell de Ministres facilitarà el desenvolupament i aplicació de tres dels programes:
• C02.I01 “Programa de rehabilitació per a la recuperació econòmica i social en entorns residencials”.
• C02.I02 “Programa de construcció d’habitatges en lloguer social en edificis energèticament eficients”.
• C02.I05 “Programa d’impuls a la rehabilitació d’edificis públics (PIREP)” en la part de la inversió corresponent a CCAA.

Trobareu la nota de premsa emesa pel Ministerio de Transportes, Movilidad y agenda Urbana aquí.

Si esteu interessats en aquests ajuts, recordeu que desde la Cecot hem posat en marxa un nou servei per a la presentació de projectes europeus amb l’objectiu d’ajudar i acompanyar a totes aquelles pimes associades que volen optar a fons europeus.

L’empresa HERCAL presenta una oferta per la gestió de residus

L’empresa Terrassenca HERCAL acaba d’engegar a Terrassa (carretera de Montcada 880) la primera Planta de Valorització de Residus de la Construcció d’Espanya “H-ZERO” que processa el material resultant dels residus de la construcció i demolició, transformant-los en àrid reciclat apte per a la fabricació de formigó sostenible.  

L’objectiu d’H-ZERO és valoritzar cadascuna de les tones que entren a la nova planta, evitant l’ús d’abocadors així com la necessitat de consumir recursos naturals (àrids de pedrera) a l’hora de fabricar formigó.  

La Planta de Terrassa ofereix els següents serveis:
-Gestió de tota classe de Residus de la Construcció.
-Gestió del document d´acceptació de residus, fiances i certificats finals.
-Subministrament de tot-u reciclat per a reblerts.
-Subministrament de sorres i graves reciclades rentades de diferents granulometries, tant d’origen formigó com d’origen mixt amb certificat CE.
-Subministrament de formigó sostenible amb àrid reciclat.
-Subministrament de H-ZERO BLOCKS (murs mòbils de formigó amb 100% d’àrid reciclat) amb certificat CE.

Durant aquest any 2021, els socis del Gremi de la Construcció obtindran el document d’acceptació de residus (50€+iva) i el certificat final (25€+iva) gratuïtament. A més a més, aquells que facturin més de 3.000€ gaudiran de 25 tn de tot-u reciclat mixta de franc (material posat a la Planta).  

Adjuntem dossiers de presentació de la Planta.  

Si voleu sol·licitar pressupost, contacteu amb

-Planta de formigó: Isidro Pavón tel. 634.383.794; formigo@hercalzero.es
-Planta de valorització (entrada runa i venda àrids): Carol Morante tel. 722.146.153;  plantarcd@hercalzero.es
Haureu d’indicar que sou Socis del Gremi de la Construcció del Vallès. 

Informe de Conjuntura econòmica CEPCO

Us adjuntem l’informe de Conjuntura econòmica elaborat per la Confederació Española d’Associacions de Fabricants de Productes de Construcció (CEPCO), aquest cop el corresponent al mes de juny 2021. L’informe destaca:

  • Exportació de materials, creixement, en el primer quadrimestre de l’any, d’un 25,3% respecte al mateix període de l’any 2020 i un 8,13% respecte a 2019. En termes interanuals, aquesta taxa ja és positiva, un 3,7%, tal com avançàvem el mes d’abril.
  • La compravenda d’habitatge nou supera les 37.000 unitats en el primer trimestre de l’any, un 30% més que en el mateix període de l’any anterior i un augment del 4,2% en l’interanual acumulat.
  • L’Estoc acumulat d’habitatge nou, al final del primer trimestre de l’any, i una vegada que el MITMA ha actualitzat l’estoc de 2020, descendeix un 1,6% respecte l’ultimo any anterior, sent un 27,4% inferior al de 2009.

En els tres primers mesos de l’any s’han iniciat més de 23.500 habitatges, xifra similar a les iniciades en el mateix període de l’any anterior.

Procediment bàsic per a la certificació energètica dels edificis

Us informem que ha entrat en vigor el Reial decret 390/2021, d’1 de juny, pel qual s’aprova el procediment bàsic per a la certificació de l’eficiència energètica dels edificis. ​La norma estableix la metodologia i definicions tècniques per al càlcul de la qualificació energètica i actualitza les obligacions dels promotors i propietaris quant a les característiques tècniques que han de complir els immobles en matèria de certificació energètica.  

Aquest canvi normatiu actualitza les condicions tècniques i administratives del procés per a la certificació energètica dels edificis i respon a l’adequació de la normativa a les necessitats i reptes adquirits per a aconseguir l’objectiu de descarbonització a 2050. A més, fixa el contingut mínim del certificat d’eficiència energètica i les condicions per a obtenir l’etiqueta d’eficiència energètica dels edificis.  

Àmbit d’aplicació
Aquest procediment bàsic per a la certificació de l’eficiència energètica dels edificis amplia el nombre d’edificis que han de disposar de la certificació. D’aquesta manera aquest Reial decret és aplicable a:
Edificis de nova construcció.
– Edificis o parts d’edificis existents que es venguin o lloguin a un nou arrendatari.
– Edificis o parts d’edificis pertanyents o ocupats per una administració pública, amb una superfície útil total superior a 250 m².
– Edificis o parts d’edificis en els quals es realitzin reformes o ampliacions que compleixin algun dels següents suposats:
– Substitució, instal·lació o renovació de les instal·lacions tèrmiques tal que necessiti la realització o modificació d’un projecte d’instal·lacions tèrmiques, d’acord amb el que s’estableix en l’article 15 del RITE.
– Intervenció en més del 25% de la superfície total de l’envolupant tèrmica final de l’edifici.
– Ampliació en la qual s’incrementi més d’un 10% la superfície o el volum construït de la unitat o unitats d’ús sobre les quals s’intervingui, quan la superfície útil total ampliada superi els 50 m².
– Edificis o parts d’edificis amb una superfície útil total superior a 500 m² i destinats a un ús administratiu, sanitari comercial, residencial públic, docent, cultural, recreatiu, logístic, esportiu, de culte o de la restauració.
Edificis que hagin de realitzar obligatòriament la Inspecció Tècnica de l’Edifici​.

S’exclouen de l’àmbit d’aplicació:
Edificis protegits oficialment per ser part d’un entorn declarat o a raó del seu particular valor arquitectònic o històric, sempre que qualsevol actuació de millora de l’eficiència energètica alterés de manera inacceptable el seu caràcter o aspecte, sent l’autoritat que dicta la protecció oficial qui determini els elements inalterables.
Construccions provisionals amb un termini previst d’utilització igual o inferior a dos anys.
Edificis industrials, de la defensa i agrícoles no residencials, o parts d’aquests, de baixa demanda energètica.
Edificis independents, és a dir, que no estiguin en contacte amb altres edificis i amb una superfície útil total inferior a 50 m².
Edificis que es comprin per a la seva demolició o per a la realització de les reformes definides en l’apartat d) de l’article 3.1.

Validesa, renovació i actualització del certificat energètic
El certificat d’eficiència energètica tindrà una validesa màxima de deu anys, excepte quan la qualificació energètica sigui G, la validesa màxima del qual serà de cinc anys.  

Entrada en vigor
Aquest Reial decret va entrar en vigor el 3 de juny de 2021 i deroga el  Reial decret 235/2013, de 5 d’abril, pel qual s’aprova el procediment bàsic per a la certificació de l’eficiència energètica dels edificis.​​

(*) Font: Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació de Barcelona

Informe de Conjuntura econòmica CEPCO

Us adjuntem l’informe de Conjuntura elaborat per la Confederació Española d’Associacions de Fabricants de Productes de Construcció (CEPCO), aquest cop el corresponent al mes d’octubre 2020. L’informe destaca:

  • Els Fabricants de Productes de Construcció van exportar, en els vuit primers mesos de l’any, materials per valor de 14.518 M€, un 12,43% menys que en 2019, amb un saldo comercial de més de 3.160 M€. Aquestes xifres representen el 8,8% de l’exportació total de l’economia espanyola.
  • L’atur del sector, al setembre, acumula un 16,5% més respecte al mateix mes de l’any passat. El sector sofreix una pèrdua de 21.600 ocupacions en el segon i tercer trimestre de l’any un 6,03% de la seva població activa. La taxa d’atur se situa en un 11,47%, gairebé cinc punts per sota de la taxa nacional.
  • En els set primers mesos de l’any s’han iniciat més de 46.000 habitatges, un 32% menys que en el mateix període de l’any anterior.
  • La compravenda d’habitatge nou supera les 51.000 unitats en els primers vuit mesos de l’any, un 20% menys que en el mateix període de l’any anterior.
  • El consum de ciment redueix la seva caiguda acumulada al 11,6% al tancament del tercer trimestre.
  • La producció de formigó torna a caure un 13,9% en el segon trimestre de l’any per l’impacte de la Covid-19.
  • El mercat ibèric d’impermeabilització manté la seva tendència alcista.

Estratègia per renovar l’eficiència energètica dels edificis

La Comissió Europea ha publicat la seva estratègia per renovar l’eficiència energètica del parc d’habitatges. Per això, d’aquí a l’any 2030, la Comissió es proposa renovar 35 milions d’edificis i crear fins a 160.000 llocs de treball en el sector de la construcció.

L’onada de renovació utilitzarà la reglamentació, el finançament i l’assistència tècnica al llarg de tota la cadena de valor de la renovació per complir els seus objectius.

L’estratègia donarà prioritat a l’actuació en tres àmbits:

  1. La descarbonització de la calefacció i la refrigeració.
  2. La lluita contra la pobresa energètica i la millora dels edificis menys eficients.
  3. La renovació d’edificis públics, com escoles, hospitals i edificis administratius.


La Comissió revisarà el 2021 la Directiva d’eficiència energètica i la Directiva relativa a l’eficiència energètica dels edificis. Proposarà introduir una obligació més estricta de disposar de certificats d’eficiència energètica juntament amb la introducció gradual de normes obligatòries d’eficiència energètica mínima per als edificis existents.


L’onada de renovació no només consisteix a fer que els edificis existents siguin més eficients des del punt de vista energètic i climàticament neutres, sinó que pot desencadenar també una transformació a gran escala de les nostres ciutats i del nostre entorn edificat.


Comunicats de premsa de la Comissió Europea:

– Onada de renovació: duplicar la taxa de renovació per reduir les emissions, impulsar la recuperació i disminuir la pobresa energètica.

Preguntes i respostes sobre l’onada de renovació.


Esperem que aquesta informació sigui del vostre interès.

Zona de baixes emissions | S’ajorna el règim sancionador als vehicles professionals

Amb l’objectiu de reduir la contaminació i protegir la salut de tothom, des de l’1 de gener d’enguany es va posar en marxa la Zona de Baixes Emissions (ZBE) Rondes de Barcelona, un espai on no es permet la circulació dels vehicles més contaminants, als quals no els correspon cap distintiu ambiental de la DGT, els dies laborables, de dilluns a divendres, de 7h a 20h.

Després d’un temps d’adaptació ha entrat en vigor el règim sancionadorper als vehicles lleugers com motos i ciclomotors (L) i turismes (M1) sense etiqueta ambiental. Tot i això, s’ha establert una moratòria (fins al 31 de març de 2021) per a vehicles de les categories M1 i L per a l’activitat professional de persones amb ingressos baixos. Els interessats han de sol·licitar l’alta del vehicle al Registre metropolità de vehicles estrangers i altres vehicles autoritzats. Una vegada validat el compliment dels requisits es comunicarà al sol·licitant l’alta del vehicle al registre i l’autorització per poder circular per la ZBE Rondes de Barcelona fins a la finalització de la moratòria.

Progressivament també quedaran afectats:

  • A partir de l’1 d’abril del 2021, les furgonetes (categoria N1) de benzina anteriors a la norma Euro 3 i les dièsel anteriors a la norma Euro 4.
  • A partir de l’1 de juliol del 2021, els camions (N2, N3) i autocars petits (M2) anteriors a la norma Euro 4.
  • A partir de l’1 de gener del 2022, els autobusos i autocars (M3) destinats al transport col·lectiu anteriors a la norma Euro 4.

Trobareu tota informació en el web de l’Àrea Metropolitana de Barcelona.

Subvencions per als promotors que construeixin habitatges amb protecció oficial de lloguer

La Secretaria de l’Agenda Urbana i Territori del Departament de Territori i Sostenibilitat, a través de l’Agència de l’Habitatge de Catalunya, ha obert una convocatòria  de subvencions dirigida als promotors privats que vulguin construir habitatge de lloguer amb protecció oficial. S’hi poden acollir promotors, tant persones físiques com jurídiques, que promoguin aquest tipus d’habitatge per un període mínim de 25 anys destinat a persones amb ingressos per sota dels 33.838 euros anuals, segons la tipologia de l’ajut.


Aquestes subvencions permeten als promotors accedir a ajuts amb un import més o menys elevat en funció de la quota mensual que podran cobrar posteriorment als llogaters. Així, la convocatòria estableix que, entre els factors que ponderaran a l’hora d’atorgar les subvencions, es troben el municipi, el tipus de promotor, el termini durant el qual es destinaran els habitatges a lloguer protegit (que no pot ser inferior als 25 anys, però que pot arribar a ser indefinit), i el tipus de certificació energètica que ofereixi el projecte.  

Hi ha dues modalitats de subvenció a les quals es poden acollir els promotors interessats:

Al web de l’Agència de l’Habitatge de Catalunya es poden consultar el llistat de municipis en funció de les zones geogràfiques a efectes d’aplicació de la normativa d’habitatges amb protecció oficial i les taules d’ingressos de referència en matèria d’habitatge.

Per ampliar la informació cliqueu aquí.

Ampliació de l’import per a la retirada de residus de la construcció que continguin amiant

A més a més us informem de la Resolució TES/1218/2020, de 29 de maig, per la qual s’amplia l’import màxim de la dotació econòmica destinat a la convocatòria oberta d’ajuts destinats a la retirada, en origen, de residus de materials d’aïllament i de la construcció que continguin amiant, ubicats a l’àmbit territorial de Catalunya. L’import addicional és de 500.000 euros.